Un parc que necessita cures
Fa milers d’anys, primer els romans i després els àrabs construïen grans infraestructures hidràuliques per a transportar i emmagatzemar aigua per al consum humà i el reg, i elements ornamentals que embellien i refrescaven jardins i habitatges. Hui, a l’Alacant de 2025, no som capaços de fer funcionar uns estanys i unes séquies de no res al Parque del Mar. Es deterioren a passos de gegant cap a la destrucció total mentre es convertixen en un focus de mosquits. La desídia d’esta ciutat no té límit. No en sabem la causa. Mala execució del projecte, falta de manteniment perquè la contracta de jardineria no n’assumix el cost, desídia municipal… No ho sabem, però el resultat està a la vista. Ja sabem com acabarà la pel·lícula. Quan siguen del tot irrecuperables, l’enderrocament serà el pla per a reduir costos de manteniment i evitar crítiques o reclamacions del veïnat per les picades de mosquit. Haurem perdut, una volta més, l’oportunitat de tindre un parc preciós sobre el paper, però que no va trobar l’estima i l’atenció de les autoritats que sí que hauria trobat fa milers d’anys a l’Alacant d’Al-Àndalus.





