Una autorització que considerem incomprensible
Rebutgem que el moll 13 del Port d’Alacant es puga tornar a utilitzar per a descarregar granels pulverulents a l’aire lliure. Una sentència ha desestimat el recurs de l’Associació Veïnal Gran Vía Puerto Sur Avanza contra la modificació autoritzada per la Generalitat i ha imposat les costes a l’entitat demandant.
El jutjat considera que els molls 13 i 17 es poden tractar com una sola instal·lació perquè estan l’un davant de l’altre, els gestiona la mateixa empresa i formen part d’una mateixa operativa portuària. Per això conclou que no calia tramitar una autorització d’emissions independent per al moll 13 i que bastava modificar l’existent per al moll 17.
Una analogia senzilla explica per què el raonament ens sembla incomprensible. Seria com permetre que el propietari d’una discoteca autoritzada en un carrer n’obrira una altra en un carrer diferent sense tramitar una llicència independent, amb l’argument que totes dos fan la mateixa activitat i que el segon local només s’utilitzarà quan el primer estiga ple.
Al nostre parer, eixe és el resultat pràctic de considerar una sola instal·lació dos espais diferenciats. La sentència mateixa reconeix que el moll 13 tindrà pantalles tallavent, aspersors i altres mesures correctores pròpies. Si necessita instal·lacions específiques i l’activitat es fa a l’aire lliure en un altre emplaçament, no entenem que la puga emparar l’autorització de la nau tancada del moll 17.
L’ús ocasional també necessita control
La resolució indica que el moll 13 només s’utilitzarà de manera subsidiària, per a materials d’importació concrets i quan hi haja congestió al moll 17. L’Autoritat Portuària ha expressat la seua satisfacció i sosté que eixe ús residual i les mesures de seguretat previstes donen tranquil·litat al veïnat.
Nosaltres no compartim eixa tranquil·litat. Qualificar una activitat d’ocasional no basta. Calen controls públics per a comprovar quan es declara la congestió, quins materials es descarreguen, durant quant de temps i si totes les mesures correctores funcionen de veritat.
Durant anys els núvols de pols de la manipulació de granels a l’aire lliure van causar molèsties i preocupació per la contaminació als barris del sud. La posada en marxa de la nau tancada del moll 17 va mitigar el problema. Considerem un pas arrere que ara es puga tornar a descarregar a l’aire lliure, encara que es presente com una excepció.
La sentència també cita els baixos nivells de partícules PM10 registrats el 2023 i entén que no s’ha acreditat que la modificació comporte un risc per a la població. Al nostre parer, que les dades d’un any anterior compliren els límits no substituïx la vigilància contínua d’una activitat nova al moll 13 ni justifica rebaixar la prevenció.
La sentència encara es pot recórrer
La resolució encara es pot recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Mentre continua la via judicial, reclamem transparència, vigilància ambiental contínua i garanties verificables perquè una excepció no es convertisca en una operativa habitual a l’aire lliure.
Ens sembla increïble que la saturació d’una instal·lació tancada puga servir d’argument per a estendre l’activitat a un altre moll descobert. Els interessos econòmics no poden passar per davant de la salut, la seguretat i la qualitat de vida dels barris pròxims al port.
Seguiment en els mitjans
Galeria
